Estacions del Futur

21Jun09:0019:00Estacions del Futur

Detalls de l'esdeveniment

Estacions de futur 2

Des d’FGC volem impulsar un ampli procés de reflexió conjunta que inclogui els vessants tècnics, administratius, financers i especialment de relació amb els usuaris del Sistema de Transports. Volem estudiar els efectes que les noves estacions intermodals de serveis de mobilitat, no exclusivament les ferroviàries, poden induir en els entorns urbans als quals serveixen i com es pot optimitzar l’atractivitat d’aquest sistema de transports.

Necessitem adaptar-nos a les necessitats canviants dels nostres conciutadans i dels territoris que ocupem per mantenir la qualitat del servei que oferim. I és per això que ens cal copsar tendències de futur i poder avançar-nos, preparant les nostres infraestructures de manera que puguin atendre aquestes noves demandes.

Per això caldrà que, d’una manera intersectorial i amb visions institucionals, d’empresa, acadèmiques i cíviques i socials, s’analitzin aspectes com ara:

  • Quin és l’entorn real servit per la infraestructura de l’estació en relació a la trama urbana i a les xarxes de transports i comunicacions? Des d’on s’inicia el procés de captació/difusió de la demanda? Quin pot ser l’espai urbà “tributari” de l’estació?
  • L’estació és un equipament de ciutat? Quines activitats de mobilitat, transport i serveis urbans es poden encabir a l’entorn de l’estació? És un Contenidor de Serveis de Mobilitat o un simple Intercanviador Modal? Ha d’incloure Zones de Serveis Personals? Àrees Comercials i de Restauració? Altres?
  • L’estació pot o ha de ser part d’un projecte global d’ordenació urbana? Cal integrar l’espai de l’estació dins del conjunt d’activitats que conformen la identitat urbanística d’un sector de la ciutat?
  • Qui gestiona l’estació i el seu entorn? Fins on? La seguretat i la vigilància? L’energia i les telecomunicacions? La neteja? La senyalètica i la publicitat?
  • De qui depenen les autoritzacions administratives per a l’exercici d’activitats? És clara la regulació urbanística en els nostres planejaments? Hi ha cultura administrativa del tractament del sota rasant i de la compartició de l’espai per activitats diverses, públiques i privades? La nostra legislació ambiental i d’activitats contempla escenaris com els que observem en altres indrets del món?
  • El disseny i la funcionalitat en relació a la preeminència dels desplaçaments. La convivència entre l’operació ferroviària i la resta d’activitats. Quines limitacions cal fixar per “protegir” l’eficiència en la prestació dels serveis de transports?
  • Han de tenir un caràcter emblemàtic les estacions? Totes? (a la xarxa de transport i a l’estructura urbana de l’entorn). Són referents per als ciutadans que viuen o es relacionen amb els entorns urbans de les estacions? El disseny arquitectònic emfatitza o minimitza aquesta relació?
  • La necessària adaptació de l’espai públic per a millorar l’accessibilitat a i des de l’estació. On acaba el projecte d’accessos a l’estació? Accessibilitat universal a tot arreu o fins a on? Com cal interpretar el concepte d’accessibilitat universal en entorns urbans topològicament complexos?
  • Els costos i les externalitats de la implantació d’un servei de transport ferroviari dins del teixit urbà consolidat. Anem cap a un equilibri econòmic financer de les actuacions? Cal corregir o mitigar els dèficits del sistema també en les inversions infraestructurals? Qui s’apropia de les plusvàlues derivades de les rendes de posició generades per una actuació de millora d’oferta de servei? És lícit aplicar mecanismes de captura de valor? Sempre?

No són aquestes les úniques preguntes que ens podrem o ens hauríem de formular. Del mateix debat previ a la Jornada en poden sorgir moltes més. També podem començar a albirar noves possibles respostes i, sobretot, els condicionants que ens impulsen cap a l’aplicació de determinats models o bé que constrenyen la capacitat d’evolucionar del Sistema de Transports de Viatgers.

Enric Ticó 
President d’FGC

Trobada dels assistents a l’estació de Pl. Catalunya d’FGC (andana 5).
Acreditacions. Es realitzarà al vestíbul Bergara, accés per C. Bergara o C. Pelai.

Sortida amb un tren especial des de l’estació de Pl. Catalunya fins a l’estació de Sabadell Plaça Major i trasllat a la seu de la jornada.
Inauguració de la jornada i altres activitats durant el trajecte.

Parlaments:

Enric Ticó. president d’FGC
Javier Pacheco. Secretari General  CCOO
Camil Ros. Secretari General UGT
Antoni Abad. President CECOT
Maties Serracant. Alcalde de Sabadell
Damià Calvet. Hble. conseller de  Territori i Sostenibilitat.

Inauguració de la remodelació de l’antiga estació Sabadell Rambla per a ser destinada a Centre de Formació.

Quin es l’entorn real servit per l’estació ferroviària i des d’on s’inicia el procés de captació/difusió de la demanda?
El tractament de l’espai urbà tributari de l’estació.
L’estació també és ciutat? Quines activitats es poden encabir l’entorn de l’estació? Un contenidor de serveis de mobilitat o un simple intercanviador
modal? Zones de serveis personals? Àrees comercials i de restauració? Altres?

Criteris i exemples.

Moderador: Enric Ticó, president d’FGC

David Tang. MTR Hong Kong P.D.
Rosa Vilella. Subdirectora general d’Estratègies Territorials i Coneixement
Pere Serra. President del Consell d’Innovació, Coneixement i Documentació de l’INCASOL
Sara Ortiz. Sociòloga i urbanista. Col·lectiu Punt 6
Jordi Xena. President d’AMTU
Esteve Picola. Director general de Mútua Terrassa

El paper de les estacions com a captadors de demanda i com a contenidors de mobilitat o d’activitats (des de la perspectiva dels seus usuaris i de la ciutadania en general). El disseny de l’estació i la seva capacitat per encabir activitats diverses. Incidències sobre l’operació ferroviària. Les estacions com a icones de l’espai urbà
i de la memòria col·lectiva.

Moderador: Pere Macias, president del Cercle d’Infraestructures.

Yo Kaminagai. RATP, París
Maties Serracant. Alcalde de Sabadell
Adriana Caballero. BIM Manager d’IDP d’ASINCA
Nacho Guilera. Responsable de Ciutat i Territori de Lavola
Begoña Castiblanque. Departament de Territori i Sostenibilitat
Antoni Pérez. Infraestructures.cat
Francisco Herrador. Expertise&Solution Manager. ALTRAN

Pausa per dinar

La percepció ciutadana: necessitats i requeriments. Aspectes normatius i administratius de la construcció i la gestió de l’espai adscrit a l’estació.
La seguretat a l’entorn de l’estació. Costos, finançament i externalitats dels contenidors de mobilitat.

Moderador: Ricard Riol, president de PTP

Atsuchi Sakai. Adjunt al director a JR East París (Metro Tokio)
Iñaki Uriarte. Director de Nuevas Operaciones de Euskotren
Montserrat Vilalta. Directora general de comerç
Manuel Valdés. Gerent d’Infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona
Mateu Turró. CÉNIT-UPC
Miquel Àngel Alonso. Roca Junyent Advocats
Manuel Valdés. Gerent adjunt de mobilitat i infraestructures. Ajuntament de Barcelona
Antoni Biarnès. Director del Col·legi de Politicòlegs i Sociòlegs

Conclusions i Cloenda.

Tornada en tren a Barcelona

Més