Estacions del Futur

Col·legi Treball Social

Lavola

Scot

Estació Pl. Major Sabadell

Descarrega’t el programa aquí

Veure currículums i sinopsis

Antoni Pérez

David Tang

Esteve Picola

Mateu Turró

Nacho Guilera

David Tang – Presentació

Esteve Picola – Presentació

Pere Serra – Presentació

Sara Ortiz – Presentació

Adriana Caballero – Presentació

Antoni Pérez – Presentació

Begoña Castiblanque – Presentació

Nacho Guilera – Presentació

Antoni Biarnès – Presentació

Atsuchi Sakai – Presentació

Iñaki Uriarte – Presentació

Des d’FGC volem impulsar un ampli procés de reflexió conjunta que inclogui els vessants tècnics, administratius, financers i especialment de relació amb els usuaris del Sistema de Transports. Volem estudiar els efectes que les noves estacions intermodals de serveis de mobilitat, no exclusivament les ferroviàries, poden induir en els entorns urbans als quals serveixen i com es pot optimitzar l’atractivitat d’aquest sistema de transports.

Necessitem adaptar-nos a les necessitats canviants dels nostres conciutadans i dels territoris que ocupem per mantenir la qualitat del servei que oferim. I és per això que ens cal copsar tendències de futur i poder avançar-nos, preparant les nostres infraestructures de manera que puguin atendre aquestes noves demandes.

Per això caldrà que, d’una manera intersectorial i amb visions institucionals, d’empresa, acadèmiques i cíviques i socials, s’analitzin aspectes com ara:

• Quin és l’entorn real servit per la infraestructura de l’estació en relació a la trama urbana i a les xarxes de transports i comunicacions? Des d’on s’inicia el procés de captació/difusió de la demanda? Quin pot ser l’espai urbà “tributari” de l’estació?

• L’estació és un equipament de ciutat? Quines activitats de mobilitat, transport i serveis urbans es poden encabir a l’entorn de l’estació? És un Contenidor de Serveis de Mobilitat o un simple Intercanviador Modal? Ha d’incloure Zones de Serveis Personals? Àrees Comercials i de Restauració? Altres?

• L’estació pot o ha de ser part d’un projecte global d’ordenació urbana? Cal integrar l’espai de l’estació dins del conjunt d’activitats que conformen la identitat urbanística d’un sector de la ciutat?

• Qui gestiona l’estació i el seu entorn? Fins on? La seguretat i la vigilància? L’energia i les telecomunicacions? La neteja? La senyalètica i la publicitat?

• De qui depenen les autoritzacions administratives per a l’exercici d’activitats? És clara la regulació urbanística en els nostres planejaments? Hi ha cultura administrativa del tractament del sota rasant i de la compartició de l’espai per activitats diverses, públiques i privades? La nostra legislació ambiental i d’activitats contempla escenaris com els que observem en altres indrets del món?

• El disseny i la funcionalitat en relació a la preeminència dels desplaçaments. La convivència entre l’operació ferroviària i la resta d’activitats. Quines limitacions cal fixar per “protegir” l’eficiència en la prestació dels serveis de transports?

• Han de tenir un caràcter emblemàtic les estacions? Totes? (a la xarxa de transport i a l’estructura urbana de l’entorn). Són referents per als ciutadans que viuen o es relacionen amb els entorns urbans de les estacions? El disseny arquitectònic emfatitza o minimitza aquesta relació?

• La necessària adaptació de l’espai públic per a millorar l’accessibilitat a i des de l’estació. On acaba el projecte d’accessos a l’estació? Accessibilitat universal a tot arreu o fins a on? Com cal interpretar el concepte d’accessibilitat universal en entorns urbans topològicament complexos?

• Els costos i les externalitats de la implantació d’un servei de transport ferroviari dins del teixit urbà consolidat. Anem cap a un equilibri econòmic financer de les actuacions? Cal corregir o mitigar els dèficits del sistema també en les inversions infraestructurals? Qui s’apropia de les plusvàlues derivades de les rendes de posició generades per una actuació de millora d’oferta de servei? És lícit aplicar mecanismes de captura de valor? Sempre?

No són aquestes les úniques preguntes que ens podrem o ens hauríem de formular. Del mateix debat previ a la Jornada en poden sorgir moltes més. També podem començar a albirar noves possibles respostes i, sobretot, els condicionants que ens impulsen cap a l’aplicació de determinats models o bé que constrenyen la capacitat d’evolucionar del Sistema de Transports de Viatgers.

Enric Ticó 
President d’FGC